|
Inici » Articles, núm. 012, octubre del 2011, Opinió & Debat 2 octubre 2011

La figura del Director Titular a les orquestres espanyoles

JOSE Mª SANCHIS-PERALES

El món de les orquestres simfòniques es va veure sacsejat durant el 2011 per la decisió de l’administració de l’Orquestra Simfònica del Brasil, OSB, i del seu director artístic de tornar a escoltar en audició a tots els seus membres. Aquesta decisió va portar a l’acomiadament dels musics que es van negar a passar per aquest procés, més de la meitat de l’orquestra. En la societat globalitzada en que vivim aquest fet va ser ràpidament divulgat per les xarxes socials i tenint en compte que la majoria d’orquestres estan formades per músics de diverses nacionalitats i que molts d’ells han realitzat la seva formació en conservatoris d’altres països, en poques hores la notícia havia arribat a la majoria d’orquestres del planeta, i, en pocs dies, alguns diaris de tot el món ja començaven a parlar-ne.

© Desislava Tsankova

© Desislava Tsankova

La primera conseqüència d’aquesta decisió va ser un boicot d’alguns solistes de prestigi a col·laborar amb l’orquestra. Entre aquests es trobaven alguns dels solistes brasilers més reconeguts com els pianistes Nelson Freire o Cristina Ortiz, el director d’orquestra Roberto Tibirica, així com solistes de prestigi internacional com el violinista Joshua Bell. Els músics d’orquestra també van aconseguir que molts dels seus companys en altres orquestres es neguessin a participar en cap audició de la mateixa. Finalment, la reputació internacional del Director Artístic, Roberto Minczuk, s’ha vist afectada per aquest affaire i podria tenir repercussions a l’Orquestra Filharmònica de Calgary, Canadà, de la qual ell n’és el Director Musical.[1] Però no solament la seva reputació ha estat posada en dubte sinó que la pressió internacional ha portat a prendre la decisió de retirar al Mestre de les funcions de Director Artístic i deixar-lo únicament com a Director Principal.
A partir d’ara, les decisions artístiques les prendrà una comissió formada per tres persones. Aquest fet ens serveixen per explicar les funcions d’un Director Titular d’una orquestra simfònica i les diferències entre la figura de Director artístic i la de Director Musical, ja que per a la majoria de les persones que no formen part món de la gestió artística aquests termes poden resultar una mica confusos.

Per una banda, començarem explicant el model que s’aplica a la majoria d’orquestres dels Estats Units i Canadà que d’alguna manera representen un model diferenciat de l’Europeu, però al que al mateix temps són una influencia directa. En la majoria d’orquestres americanes de grans dimensions, més de 90 músics i amb una temporada de més de 30 setmanes, al Director Titular se l’anomena Director Musical i la responsabilitat sobre la proposta artística de l’orquestra no recau única i principalment en ell. Aquí ens trobaríem amb la primera diferència entre les funcions d’un director artístic i un director musical; aquest no tindria per què decidir els noms de tots els directors que dirigiran els concerts en que ell no hi és.

El paper del Director Musical és molt important en la construcció de l’orquestra. Les seves funcions es reflecteixen principalment en la forma de contractar nous integrants de l’orquestra.Normalment, les orquestres americanes demanen als seus Directors Musicals que es comprometin a dirigir entre 10 i 13 setmanes, a més han de reservar dates per enregistraments i gires. La majoria de Directors Titulars de les orquestres més importants solen acumular més d’una posició d’aquest tipus, obligant-los a dividir la seva dedicació entre diferents orquestres. Aquests directors es passen la major part del seu temps dirigint, estudiant i viatjant, i no tenen temps per a anar a veure a altres directors; aquesta funció es deixa en mans de l’Administrador Artístic o Director Artístic, a qui li correspon estar al dia de la actualitat internacional. És per aquest motiu que el paper del Director Musical és molt important en la construcció de l’orquestra. Les seves funcions es reflecteixen principalment en la forma de contractar nous integrants de l’orquestra, i com hem vist en el cas de l’OSB, també en la forma d’acomiadar-los. L’última orquestra d’òpera creada a Espanya va ser l’Orquestra de la Comunitat Valenciana que té la seu al flamant Palau de les Arts, disseny de l’arquitecte Calatrava. La participació activa del Director Lorin Maazel en la elecció dels membres de l’orquestra va atreure a les audicions un reguitzell de músics de tot el món d’un nivell molt alt, i finalment va ser el Mestre Maazel qui va acabar d’escollir els integrants, formant una de les millors orquestres que mai hi ha hagut al territori espanyol. També cal dir que els sous que s’oferien eren molt atractius i equiparats a altres orquestres similars de nivell internacional, es a dir, bastant per sobre de la mitjana dels sous que es paguen a les orquestres espanyoles. La marxa del Mestre Maazel, per exemple, ha propiciat la sortida de molts dels professors que van iniciar el projecte.
Per una altra banda, ens podem trobar Directors Musicals que tenen el “dret de veto” en el moment de les audicions. Si tot el tribunal, normalment format per professors de l’orquestra o professors convidats, es posen d’acord en oferir la plaça a un dels participants, ell pot oposar-se i la seva decisió pot impedir el procés de contractació. A l’altre extrem ens trobaríem les orquestres en les quals el procés de contractació el decideixen els professors que formen part de la plantilla. Car subratllar que allò que se sol demanar al Director Musical és que, amb les seves decisions, millori la qualitat tècnica de l’orquestra i per això a més de la elecció dels musics, també se’ls demana l’elecció del repertori i dels directors convidats. No oblidem que les orquestres americanes també poden designar un Director Principal que pot portar afegit al càrrec el de Director Artístic o pot ser simplement el director que dirigeix més concerts al any però que no té per que assumir totes les funcions de tipus artístic o musical.


[1] Les últimes noticies publicades al mes de setembre de 2011 indican que l’administració i els musics afectats han arribat a un acord per intentar posar fi a aquest conflicte.

|