|
Inici » Articles, n√ļm. 012, octubre del 2011 2 octubre 2011

Quadern de sons, Part IV

RICARD CASALS ALEXANDRI

Operació

Hi ha dies en els que no em vull “perdre res-de-res”. Surto equipat amb el quadern de notes, el gravador port√†til i la petita c√†mera digital, cam√≠ de la feina. Massa per tan poca estona.

Fer fotos demana una altra manera de caminar. Gravar ambients i sons demana no tenir gaire pressa i acceptar i aguantar els acudits del senyor Murphy[16].

Ser un caçador. Ser un pescador. Esperar. Ensumar. Anar ben equipat però lleuger. Conèixer la presa. Atent, però sense tensió. Antenes sintonitzades. Conèixer l’Art de la guerra, de Sun Tzu.

I tanmateix, no donar massa import√†ncia a tota l’operaci√≥.


© Desislava Tsankova

© Desislava Tsankova

 

Otodate. Punt d’escolta ¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†

Punt d’escolta. Otodate √©s una paraula japonesa composta pels ideogrames escoltar i punt. Quan troba un lloc que es mereix una pausa perqu√® se n’escolti el so, Akio Suzuki ¬†el marca pintant un cercle que envolta dues figures que representen una parella de petjades i les dues orelles. L’han convidat a crear els seus itineraris d’otodate a Berlin, Paris i Tor√≠.

La primera not√≠cia d’Akio Suzuki va ser amb Soundsphere[17], un llibret-CD que vaig trobar remenant en la secci√≥ d’art d’alguna llibreria. En el CD hi ha peces fetes amb versions de l’analapos i una harm√≤nica de vidre, instruments seus.


Paraules

Al diccionari hi pots trobar:

  • Musica (sense accent): Embolics, maldecaps, etc, que porta una q√ľesti√≥, un afer.
  • Soroll: Moviment tumultu√≥s o sedici√≥s.
  • Silenci: Fet de no expressar el pensament amb paraules o per escrit.

Parlar i actuar

Acabo de veure Revolutionary Road, un DVD de lloguer en versió original. Quines veus! Quina enveja! Quan pots escoltar (i veure, és clar) actors que parlen tan bé, quin goig!

Per qu√® “actuar de manera natural” pot arribar a significar “no vocalitzar”? Per qu√® es valora tant el no pronunciar del tot b√©, el deixar les paraules a mig dir, les frases sense final i el no projectar? Per qu√®, quan entenem el qu√® diu un actor, ens pot arribar a semblar excepcional?


Pel·lícules i esternuts

Mescla comen√ßada de pel¬∑l√≠cula de producci√≥ original = poc temps per prendre notes, remenar papers i escriure al quadern. L’horari √©s llarg per√≤ el temps √©s curt. Molta feina i concentrada. Equilibri de contraris. Els festivals esperen films. El de Sitges tamb√©. I la feina del mesclador √©s precisament aquesta: ajudar a acabar films. Al menys, en la part del so.

√Čs clar que tamb√© √©s √®poca de refredats, I entre esternuts, nom√©s hi ha temps per una lectura curta, espaiada, com sempre s√≥n els haik√ļs. Per la nit, abans d’anar a dormir o pel mat√≠, abans d’arrencar la jornada. Tant se val.


Pensar el so?

Es pot concebre el so d’un projecte a priori? Es pot imaginar? Em resisteixo a acceptar que un so no es pot concebre, que un so no es pot rumiar ni imaginar. Ja s√© que un text es pot elaborar mentalment abans d’escriure’l. I que una melodia es pot inventar, xiular o cantar abans d’anotar-la.

Per√≤ em sembla que hi pot haver, a priori, un acostament al disseny d’un so (o d’un projecte de sons). Encara que el treball sonor es faria ja amb els sons a les mans. Perqu√® √©s quan es grava el so, quan s’escolta el gravat, quan s’escur√ßa, s’allarga, s’edita (com amb un text), quan hi ha contrast amb l’altre so, quan hi ha contrapunt, quan s’equalitza, es processa, es manipula, etc, √©s aleshores quan es treballa amb el so. Directament.

Una part de pensar un so √©s pensar l’escenari on el so existeix. O existir√†, encara que sigui curt, breu. Una altra part √©s saber qu√® o qui el produeix. Si √©s que cal que alguna cosa o alg√ļ el produeixi.

Em sembla que es pot imaginar quina forma tindria aquest so (si tingués forma). O quin to-color tindria (si tingués to-color). Potser sí que es pot assajar un so, imaginant-lo o dient-lo.


Persistència                                                        

Va arrencar una bit√†cola. Un blog, paraula que li va semblar menys ampul¬∑losa. Va escriure la primera nota. De tant en tant, la modificava, la corregia, l’ampliava. Sempre la mateixa nota, per√≤. Sempre el mateix post. Al cap d’unes quantes setmanes el que es podia llegir ja no s’assemblava gens a la primera redacci√≥. Va seguir fins que el resultat li va semblar satisfactori. Als tres mesos va escriure la segona nota, la segona entrada del blog.

La seva persist√®ncia em sorpr√®n, m’enlluerna. I justament per aix√≤ li segueixo els passos. Els petits passos, els petits canvis. Quan crec que donar√† el post per definitiu, em deixa fora de joc amb un detall inesperat, un gir √ļnic. Com un m√ļsic de jazz, els seus textos evolucionen, modulen, viatgen com en un solo inacabable. De moment.


Petites històries

1.¬† Va tornar a la m√ļsica per un cam√≠ amagat, perdut, oblidat. Poc a poc, sense adonar-se‚Äôn. No va tocar mai m√©s dalt dels escenaris. Per√≤ la gent anava a escoltar-lo, des del carrer, quan es retirava per assajar.

2.¬† Tots els nens de l’escola van passar un estiu dolent degut a l’esgarip horripilant del guix del professor de tecnologia gratant la pissarra. Gratant-la d‚Äôaquella manera, precisament el darrer divendres. Maldecaps, vertigen, mal humor, indisciplina. Tota mena de petits desajustos org√†nics.


Plàtans

La Travessera de Gr√†cia travessa el nostre carrer, que baixa fins el mar. En la direcci√≥ de l’Hospital de Sant Pau, aquesta travessera √©s plena de pl√†tans. En el xamfr√†, una zona fronterera, trobes fulles de lledoner barrejades amb fulles de pl√†tan, a tocar de la font. Les fulles de pl√†tan, grans com un full de paper DIN A4, tenen un altre so al ser trepitjades o remogudes.

Tenir un so? Fer un so? Donar un so? Sonar? Potser les fulles estan més seques i el so també ho és, una mica aspre. El so de les fulles de lledoner és gregari, de grup. I més humit, un so més suau, potser llefiscós.

Però aviat no hi seran. Les brigades fan neteja als carrers i ens estalviaran el plaer de somiar en un bosquet a tocar de casa.


Platja i onades

Hem anat a passejar a la platja del Bogatell de Barcelona. Em fixo en el lliscar de les onades i en el seu so. De dreta a esquerra, suaument. La remor de l’aigua, en arribar a la sorra, segueix el ritme de les onades que s’entrellacen i es desplacen, sonorament, en l’eix horitzontal. Deixo de pensar-hi. Tanco els ulls i escolto.


Propòsit

Ho volia gravar tot. Fren√®ticament. Sense treva. Sense defalliment. Fins que es va aturar en sec: es va adonar que necessitaria la resta de la seva vida per escoltar-ho. I que li faria falta encara m√©s temps per a fer-ne una tria! Sense comptar, √©s clar, amb tots els canvis tecnol√≤gics que farien trontollar el seu prop√≤sit. Despr√©s de l’aturada es va quedar uns mesos en blanc, sense un objectiu clar.

A trav√©s d’uns coneguts comuns s√© del cert que s’ha jubilat i, resignat, segueix ca√ßant sons. Els neteja, els endre√ßa, els hi adjudica un nom i els guarda en caixes de pl√†stic. Un dia l’he de visitar. Qui sap, potser em fa hereu universal.


Qualitat del so 

Confonem sovint la qualitat del so amb la qualitat de la seva gravaci√≥ (rec) i reproducci√≥ (play). La qualitat d’un text no dep√®n de la qualitat del paper, ni de la tinta, ni del tipus de lletra ni de l’estat en que es troba el llibre.

La qualitat d’un so, em sembla, dep√®n m√©s de com i quan l’hem gravat. Tamb√© dep√®n en com i perqu√® l’hem triat. La qualitat d’un so √©s una abstracci√≥. √Čs la seva capacitat d’evocaci√≥. √Čs la seva capacitat de transformaci√≥, de metamorfosi. √Čs el seu grau de musicalitat. √Čs el seu car√†cter i personalitat.

√Čs clar, tamb√© dep√®n en com relacionem aquest so amb els altres sons. I en com es deixa relacionar. Haur√≠em de tancar m√©s els ulls, deixar de mirar tantes pantalles d’ordinador i escoltar m√©s. Escoltar els sons en ells mateixos. I el seu ress√≤. I en com es parlen entre ells.


Quan ning√ļ escolta

Ja ho vaig veure de seguida. Tal com venia enfilat, en Romeu no podia dur bones intencions. Nom√©s ser davant meu, em va engegar: ¬ęAmic, el temps √©s una m√†quina brutal, tot ho trinxa. Quan m√©s t’hi oposes, m√©s et xafa i t’ignora. Qu√® vols que et digui, se’m fa dif√≠cil comprendre que, de fet, el temps no existeix! (en Romeu fa una petita pausa) … i posats a dir, el so tampoc existeix i tu, que dius que t’hi dediques, hauries de saber-ho: el so √©s una sensaci√≥ i nom√©s hi ha so quan alg√ļ l’escolta. Si ning√ļ est√† escoltant, res de res!¬Ľ

I així, amb aquest to una mica impertinent i burleta, en Romeu va enfilar rambles avall.

El so no existeix. Nom√©s hi ha so quan alg√ļ l’escolta. Aix√≤ em sonava, fil per randa, a la q√ľesti√≥, gaireb√© metaf√≠sica, de si quan cau un arbre al bosc i no hi ha ning√ļ escoltant, hi haur√† algun so? He d’estudiar-m’ho b√© i quan el torni a veure em sentir√†.


Quatre ratlles i mitja sobre el soroll

  • Els sorolls que fan els dem√©s molesten m√©s que els que fem nosaltres.
  • El grau d’incid√®ncia dels sons dep√®n de les circumst√†ncies. Una canonada sobta m√©s en un concert de flauta que enmig d’una batalla.
  • Els sorolls del ve√≠ de dalt ens molesten m√©s que els del ve√≠ de sota.
  • El control del volum sonor dels televisors actuals ha empitjorat ostensiblement. No hi ha manera d’afinar: o est√† massa fluix o est√† massa fort.
  • De dia no ho sent ning√ļ, per√≤ de nit ho pot sentir tothom.

Rentadores

Les rentadores s√≥n mortals. Mort√≠feres. Si l’habitaci√≥ et d√≥na al celobert + les rentadores habiten al celobert = desastre ac√ļstic.

Hores intempestives. Centrifugats brutals. Maquin√†ria vella que grinyola nom√©s en obrir la porta. Cal recon√®ixer que es tracta d’un treball sonor d’envergadura, amb els seus relleus: quan una s’atura, exhausta, una altra la substitueix. Qu√® hi farem!


Ress√≤ (res‚Äďso)

Dir No, al so principal de l’objecte. En canvi, dir S√≠, a com sona al entrexocar amb altres objectes o superf√≠cies, al so que fa abans o despr√©s de la seva funci√≥ b√†sica com a eina.

El so dins les capses i calaixos. Arrossegar una cadira, plegar un paraigua, dos gots que es toquen, el frec dels pantalons texans en un passad√≠s, la roba de la infermera mentre puja la persiana, el t√ļnel del metro sense metro. El contrast, la variaci√≥, la difer√®ncia. El silenci a la feina quan ets dels darrers a marxar, tard i de nit.


[16] Aquest és el Edward A. Murphy Jr., el de les lleis pocasoltes.
[17] Soundsphere: CD i llibret editat per Het Apollohuis, Eindhoven, 1990.


© Ricard Casals Alexandri Barcelona, 2009, 2010 Registre de la Propietat Intel·lectual

Series NavigationQuadern de sons, Part III
|