CARME MIRÓ

Al Montseny, el massís muntanyós i lloc de trobada de poetes, pintors i escriptors, ens vàrem trobar amb les gastrònomes Carme Ruscalleda i Maria Rosa Cullell, i el director d’orquestra Josep Pons.
En la narració paradigmàtica de El Banquet de Plató ja s’exposava el concepte de bellesa a l’entorn del famós àpat d’Agató.En tenim molts altres exemples; l’escriptor i compositor anglès Anthony Burgess escrivia en un article que el príncep d’Esterhazy pagava un sou al Haydn per compondre música per a banquets i Te deums. Burgess explica que parlava llargues estones amb el seu fill, cuiner i oboista, sobre la relació entre música i gastronomia.
Tots sabem que la gastronomia és l’art de degustar i nodreix un dels nostres sentits. Amb aquestes facultats que ens permet desenvolupar la música i la gastronomia a través de l’oïda i el gust, podem experimentar la nostra existència i obrir noves expectacions.
Sonograma us convida a llegir la conversa, distesa i plàcida, dels tres participants de la trobada que van abordar certs paral·lelismes entre la música i la gastronomia; la trobada va tenir lloc al Restaurant Maria Rosa de Campins.

Carme Ruscalleda, Maria Rosa Cullell i Josep Pons. Foto©Maria Ivanova

CM: La gastronomia és un llenguatge de comunicació? Tenen punts en comú amb la música?
JP: Jo no havia pensat en aquesta similitud, però potser sí que hi és. Tenim molts punts de contacte: treball en equip; i molts aspectes de creació; l’organització; la performance, m’imagino que un servei de restaurant és, també, una posada en escena.

MR: I que també estàs nerviosa al començament. Almenys a mi em passa.

JP: Ah sí? Hi ha track també?

MR: A mi em passa. Vull dir que necessito un temps per a concentrar-me abans de que entrin els primers clients, estar un moment tranquil·la, que ningú em digui res, i després ja un cop han entrat les primeres persones ja està, tot va rodat.

CR: Hi ha un patiment, també.
Jo sempre he pensat que un plat no deixa de ser una composició, una composició on hi ha molta cultura al darrera, i que moltes vegades ens hi trobem llunyans. Al meu entendre, em sembla que la persona que arriba totalment verge davant d’un plat que no és de la seva cultura, davant d’una música que no ha escoltat mai, no necessita traducció. T’agrada o no t’agrada. Fins i tot passa això amb la pintura, oi? No cal, i malament rai quan algú t’hagi de guiar i t’hagi d’explicar les coses perquè t’agradin. Per tant, davant d’un individu, naturalment amb una sensibilitat afegida i amb una disposició d’entregar-se a l’àpat o al concert, es troba davant d’una composició on segurament hi haurà una història al darrera, moltes reinterpretacions que les ajusta en el moment actual. Però que, com en el cas de la música, no es necessita que ningú et guiï. T’hi sents bé o no t’hi sents bé. Potser ho voldràs retrobar, o diràs “no, ja en tinc prou i no m’ho vull trobar mai més”. I això passa en la música i en la cuina.

JP: Sí és veritat. Ara recordo que un equip de científics van fer una prova antropològica a unes tribus africanes que no havien tingut contacte amb la música occidental. Ells tenien música també, perquè, esclar, existeix una tradició d’utilitzar la música per a menesters diaris, com per exemple, cançons per aprendre la higiene, per aprendre coses de la vida quotidiana, etc. L’experiència va consistir en escoltar un quartet de Beethoven i tots estaven molt seriosos. En canvi, quan van sonar l’Eine kleine Nachtmusik de Mozart, tota la tribu va posar un somriure a la boca. Sí que hi ha moltes similituds. És cert.

CR: Hi són. I alhora hi ha similituds que per proximitat ens agermanen. I que encara que siguin una cultura molt diferent la sents propera. Nosaltres aquest cap de setmana vàrem fer una sortida de 48 hores i vam anar a Istanbul. I varem fer un acomiadament després d’un sopar amb una gent que feien una celebració, amb música molt seca, però hi havia la música de fons, que nosaltres de seguida vàrem associar amb la Companyia Elèctrica Dharma. Naturalment que ells ballaven amb uns ritmes que nosaltres vàrem acabar ballant-los i puntejant-los com una sardana. Per tant, la música també ens agermana quan hi ha una distància, però potser hi ha aquell pont de mar blava…

JP: És el Mediterrani.

CR: Aquell pont de mar blava que diu el Llach, que som diferents però a la vegada som iguals. I això passa amb el menjar. El menjar hi ha coses que ens les sentim properes; maneres de fer, maneres d’amanir, maneres de coure, maneres de cuinar.

JP: Hi ha moltes cançons… Totes les cançons de Nadal, oi? “Matarem el gall…”, “i les neules i els torrons…”. Hi ha molta associació sobre la música i la gastronomia. Hi ha moltes obres, també; l’òpera està plena de banquets.

CM: Creieu que darrera de la música i de la gastronomia hi ha cultura, o hi ha sentiments o emocions, o tot plegat?
JP: Tot plegat. Les muses segurament existeixen però t’han d’agafar treballant. Ara bé, aquesta emoció creadora possiblement és la mateixa.

CR: Mira, una música et trasllada en el temps; una música et pot recordar un moment de la teva infantesa, un moment de celebració, un moment d’un viatge especial… T’hi trasllada, ràpidament, sense tu provocar-ho, i un sabor també.

MR: És cert. Perquè el gust d’un menjar el recordaràs. Això no s’esborra mai.

 JP: I una olor…