CARLES GUINOVART I RUBIELLA

Variacions simfòniques sobre l’obra plàstica de Salvador Alibau

Llegir l’article sencer en PDF ~ 2 Mb

Evocació plàstica del cant gregorià, 40 x 93 cm ©Salvador Alibau

L’obra pren dimensió des del més breu element temàtic. La persistent repetició variada,  Xacona o Passacaglia, en un imponent crescendo de més de 50 compassos (c. 94 al 148), amb les articulacions internes de Fibonacci, pretén aportar el punt d’expressió i dramatisme que també hi figuren en l’univers d’Alibau. Sí, el tema,una derivació bachiana de la Cantata núm. 12 “Weinen, Klagen, Sorgen, Zagen”amb un  cromatisme descendent propi d’aquesta forma,  ha estat elaborat en un rigorós treball de contrapunt, molt efectiu en els mitjans orquestrals.

Fractal estel·lar, 113 x 113 cm ©Salvador Alibau

Primavera, 105 x 105cm ©Salvador Alibau

L’orquestració ha estat pel compositor un divertiment en la variació, el joc de relleus, el desig de que tot canti amb gran lirisme, des del timbal a la petita percussió, des del contrabaix fins a la tuba i la trompeta. És així que «Klangfarben» és una embriaguesa orquestral de referències diverses: “Le merle noir” de Messiaen, el Mariam Matrem del Llibre Vermell i el patetisme de la marxa solemne connectats per la tela cel·lulosa de l’”Ocell mort”.

L’ocell cantaire trobat mort..., 89 x 186cm ©Salvador Alibau

Però la Passacaglia, amb la seva persistència obsessiva, té molt de la geometria dels fractals que, de la petita fórmula ens porta, per repetició fugada, a la gran dimensió de la secció, unificant les preocupacions plàstiques i musicals del timbre i l’estructura.

Llegir l’article sencer en PDF  ~ 2 Mb

* * *