MARGARIDA ULLATE I ESTANYOL · Directora de la unitat Fonoteca. Biblioteca de Catalunya

La Biblioteca de Catalunya, tal i com informa la seva directora en el vídeo consultable des d’aquesta mateixa pàgina, és la biblioteca de preservació del patrimoni bibliogràfic català amb un lema prou explícit: el de ser “oberta, fiable i útil” al país. Talment com ella explica i reivindica, el fons sonor i audiovisual, la Fonoteca, també deu moltíssim a la voluntat de la ciutadania catalana.

©Kaisei Yamamoto. n4, Harmonia

D’una banda, ha estat gràcies a l’interès de molts particulars que la Fonoteca ha pogut completar la discografia històrica. Des de l’adquisició dels cilindres de cera RegordosaTurull, una de les millors col·leccions particulars europees centrada bàsicament en autors i intèrprets catalans d’inicis del s. XX,  a les col·leccions de la Discoteca de  Ràdio Barcelona (1924-1991), passant per l’ingrés de col·leccions particulars com les de Daniel Blanxart (1884-1965) o del Centre de Documentació Musical de la Generalitat, la Fonoteca ha anat configurant el seu contingut més enllà del nucli heretat del Dipòsit Legal fet a partir del 1958.

D’altra banda, i mentre el pressupost ho ha permès, s’ha anat adquirint fons discogràfic antic en compres i subhastes. Val a dir que el mercat intern de subhastes (català i espanyol) no té un circuit comercial comparable al del món del llibre, per citar un exemple, ni tampoc una consciència del valor documental del nostre patrimoni sonor, com sí que existeix en altres països com Alemanya o Àustria, pioners en la preservació d’aquest patrimoni en els seus respectius territoris.

La Fonoteca, com qualsevol de les altres unitats i serveis de la Biblioteca de Catalunya, es nodreix dels conceptes implícits en el lema citat al primer paràgraf, i està especialment sensibilitzada pel darrer: la seva utilitat. Ja que Sonograma  ens ha convidat a utilitzar el seu espai, aprofitem per adreçar-nos al seu públic. Què espera trobar el lector quan accedeix al web de la revista? A quines de les seves necessitats i expectatives podria respondre la Biblioteca de Catalunya? Pensant en aquestes qüestions, ens podríem plantejar a quants se us acudiria pensar en la Biblioteca per a la consulta de documents sonors i audiovisuals. Segurament, a molt pocs.

Per què el servei de Fonoteca té tan pocs usuaris? Ens proposem fer una breu aproximació a l’estat de la qüestió, des de la nostra perspectiva professional i tenint en compte la tipologia de destinatari final potencial:

• Usuaris desinformats: no associen una biblioteca nacional amb la tipologia documental d’àudio i de vídeo de caràcter patrimonial.
• Ex-usuaris: assidus de la Biblioteca Central fa molts anys, quan no hi havia documentació sonora ni audiovisual, o coneixedors del servei d’audició de discos de la Universitat de Barcelona que n’ignoren el destí actual. 
• Usuaris presencials (els que vénen físicament a la Biblioteca): en no veure cap exemplar sonor ni audiovisual de referència a la sala de lectura, no pensen que la puguin trobar entre els seus fons.
• Usuaris remots (els que consulten el fons des de fora de la Biblioteca): saben que a la Biblioteca  hi poden trobar música, fons de ràdio, arxius sonors personals, arxius d’empreses audiovisuals, etc., però esperen tenir-lo accessible directament des de la pàgina web.
• Usuaris generalistes: relacionen la biblioteca amb el llibre, i la música en suport físic amb les botigues o exclusivament amb les biblioteques públiques de préstec. Si un producte deixa d’estar disponible al mercat, el considerem perdut per sempre.

L’usuari desinformat

Es fa difícil establir els motius pels quals el percentatge d’usuaris que consultarien els fons sonors i audiovisuals de la Biblioteca de Catalunya no ho fan. Potser necessitaríem dades d’una estadística de què, ara mateix, no disposem[1], la primera pregunta obligada de la qual seria si se sap que la Fonoteca existeix, la segona si se sap on és, i la tercera si es coneix què s’hi pot trobar.

D’usuaris que podrien rebre aquesta informació n’hi hauria d’haver molts i de molt diversa procedència, i ja s’ha començat a establir-hi contacte[2]:

• món universitari i de la investigació.
• professional bibliotecari/arxivístic
• intèrprets professionals (per a la recuperació d’història de la interpretació)
• estudiants del cicle superior de secundària (per als treballs de recerca)
• historiadors i professionals del món de la comunicació (fons de ràdio)
• professionals de l’àmbit educatiu (musical i general)
• indústries culturals (sector discogràfic i editorial)
• administracions de serveis (coordinació amb el sistema bibliotecari del país)
• aficionats a la música i al col·leccionisme.

[1] Podria impulsar-la SONOGRAMA?
[2] L’any 2010 i 2011, la unitat Fonoteca va dur a terme unes sessions informatives entre estudiants universitaris de diverses especialitats: Musicologia (UAB), Història de la Música (UB) i Conservació i Restauració de Béns Mobles (ESCRBCC). També ha realitzat visites a professionals de tots els àmbits esmentats, i és membre actiu de deiverses associacions del sector.