Titol: La bellesa. Col•loquis de Vic
Autor: Diversos autors
I.S.B.N.: 978-84-9965-015-9
Editorial: Societat catalana de Filosofia. Institut d’Estudis Catalans.
Se sol dir que la bellesa desperta el delit espiritual. Descomptant algunes excepcions en què s’utilitza aquest terme de manera subjectiva, la bellesa ha estat ben present al pensament del despertar de la consciència humana.
Els pitagòrics buscaven la bellesa en les relacions numèriques; la patrística, Agustí d’Hipona, per posar-ne un exemple, la considerava com la perfecció entre les parts d’un tot; per a Hegel la bellesa és la manifestació sensible de la idea.
En la catorzena edició dels Col•loquis de Vic, que es va celebrar l’any 2009, es va abordar el tema de la bellesa en dos àmbits: Bellesa i Filosofia presentat pel Dr. Ignasi Roviró Alemany (URL) i Bellesa, Ciències i Art, presentat per Dr. Pablo García Castillo (US) amb el títol «La belleza en Plotino». Deu comunicacions en el primer àmbit i dotze comunicacions en el segon.
La llibertat i el sublim són paraules que argumenten diferents punts de vista d’aquesta relació entre l’home i la bellesa.
Al llarg del llibre, trobem diverses comunicacions que recreen el context de l’estètica -allò que pertany a les sensacions -. Cal destacar una comunicació que parla de l’estètica negativa; l’autor pensa detingudament si la veritat de la bellesa fos l’horror. En aquest text es planteja una profunda reflexió sobre allò què sentim quan la bellesa pot arribar a amagar l’horror.
Una altra comunicació, en la mateixa línia, fa esment a la creació de la bellesa enmig d’una realitat dolorosa: Olímpia, de la cineasta Leni Riefenstahl, que va rebre per encàrrec directe de Hitler la realització cinematogràfica de l’Olimpíada de Berlín de l’any 1936.
Destacar, per últim, la breu comunicació sobre el despertar espiritual a través de la música.
Theodor Adorno, filòsof i musicòleg alemany, traça un camí d’iniciació a través de la Sonata op. 111 de Beethoven.
És la bellesa un valor? O un sense sentit?
Text: Marçal Borotau
