Títol: Sobre la llibertat
Autor: John Stuart Mill
Traduccció: Sira Abenoza
I.S.B.N.: 9788493858773
Editorial: Edicions de la Ela Geminada
El filòsof positivista anglès John Stuart Mill va publicar l’any 1859 l’assaig Sobre la llibertat, dedicat a la seva estimada esposa, inspiradora i en part autora, dels grans pensaments i nobles sentiments que fonamenten el liberalisme modern.
La traducció és a càrrec de Sira Abenoza i González (Igualada, 1980), llicenciada en Filosofia, i Màster en Ciutadania i Drets Humans, combina col·laboracions en diversos mitjans i desenvolupa una tasca docent d’Ètica Empresarial i Sostenibilitat a ESADE. Ens sembla oportú remarcar la trajectòria d’Abenoza perquè la traducció, acurada i aclaridora, sobre el terreny limítrof que s’estableix entre la natura i els límits del poder per part de la societat sobre l’individu, té molt a veure amb la formació de la consultora d’ètica.
L’editorial de l’Ela Geminada, especialitzada en l’assaig filosòfic, publica les reflexions de John Stuart Mill, per bé que fou un defensor dels drets de les dones, l’autor posà l’accent sobre la llibertat i la sobirana dignitat de la persona contra el despotisme polític, assegurant que la diversitat d’opinions beneficia el progrés de la humanitat. L’autor anglès, que va viure en el context de l’època victoriana, exposa en un llenguatge consistent el seu compromís amb la llibertat.
Mill defensa la llibertat de pensament i de discussió, i se centra en l’ideal d’una humanitat lliure en les seves decisions, tolerant i veraç, en oposició al totalitarisme o la teocràcia. És de presumir, això sí, que la llibertat de l’individu ha de ser suficientment limitada de manera que no suposi un perjudici per als altres. Un equilibri que es pot aconseguir si la humanitat, que no és infal·lible, fa lloc a la diversitat d’opinions i caràcters, i dóna llibertat a diferents experiències de vida. Ennobleix l’home capaç de rectificar els seus errors mitjançant la discussió i l’experiència. Els seus advertiments però, encara vigents, ens alerten de que la servitud als costums sense un examen crític, pot ser un cop mortal a la llibertat de les minories davant els possibles abusos de la majoria.
Mill creu que és indispensable un increment d’accions que promoguin un bé per els altres de forma desinteressada. Ell, que no va conèixer la globalització, va promoure les idees «globals» que beneficien el bé comú.
Text:Carme Miró
