Concert per a piano i orquestra núm.27, Wolfgang Amadeus Mozart
Simfonia núm.6, Anton Bruckner
Intèrprets: Christian Zacharias, piano
Orquestra simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya
Direcció: Christian Zacharias
L’OBC, 10 de febrer de 2012
L’Auditori i l’OBC han dedicat tot aquest cap de setmana a la figura de l’artista català Antoni Tàpies. La Fundació Antoni Tàpies va cedir en exposició, expressament per aquesta ocasió, una obra que van situar al vestíbul de la sala de concerts.
Christian Zacharias va interpretar i dirigir el Concert per a piano i orquestra en si bemoll major de Mozart impregnat de tons càlids i de fines sonoritats. La direcció ultra lleugera, en un perfecte control, explorà el terreny del fraseig amb ressorts de gran imaginació. En aquells moments, quan Mozart va compondre aquest concert, ell i la seva dona estaven malalts i amb greus problemes financers. De fet, va ser la seva darrera aparició com a pianista, executant la interpretació de la virtuosa partitura al Palais Auersperg; el palau barroc es convertí en un focus rellevant de la música europea.
© Marc Vanappelghem
El destacat music alemany, de gest extravagant, va oferir a la segona part del concert una obra de pes considerable. La sisena simfonia d’Anton Bruckner, que conté temes d’extremada bellesa, s’estrenà completa a Stuttgart amb la batuta de Karl Pohlig, el 1901. És oportú comentar que aquesta simfonia va marcar un període creatiu destacat del compositor. Estructurada en quatre moviments, el compositor aplicà tècniques molt peculiars d’instrumentació a la Sisena, on s’hi reflecteix la no menys destacable inspiració espiritual.
Descomptant algunes excepcions, l’orquestra va mantenir un esforç sostingut en termes de claredat de la textura. Les fanfàrries per a trompeta van destacar en els grans passatges del metall orquestral.
Text: Carme Miró
