«Només morim quan ens obliden. La Montse no morirà mai». Amb aquestes emotives paraules Jordi Savall, acompanyat dels seus fills Arianna i Ferran, va cloure l’acte d’homenatge a la seva dona: la soprano Montserrat Figueras.
L’església de Santa Maria del Mar, el dilluns dia 30 de gener, va acollir un sentit comiat a la solista. Tres espelmes blanques il·luminaren el balcó on solia cantar i des d’aquest improvisat cel la seva veu cristallina, interpretant la versió catalana del Cant de la Sibil·la, va inundar les ànimes de les persones emocionades que volien retre el darrer homenatge a l’artista traspassada al mes de novembre.
El plany armeni interpretat per: G. Minassyan i H. Sarikouyoumdjian duduks va preparar les emocions per connectar amb l’univers musical de la creadora catalana. El poeta Manel Forcano va transmetre el seu personal agraïment: «Gràcies per la teva generositat, sempre atenta i disposada a compartir amb tots nosaltres els teus fars: la bellesa, l’espiritualitat, la poesia, les músiques, la saviesa transcendent que ens fa sempre més persones i que ens fa entendre l’harmonia del món, de l’univers, de les esferes, paraules que t’agradaven». El poeta Carles Duarte la va descriure com: « una veritable Dama de Llum, la mà de la vida que som unida a la mà del que ens transcendeix, del que roman de nosaltres travessant els segles i les generacions». Les emocionades paraules de l’amiga Anna Gispert amararen els cors i les pedres del preludi de l’enyorament.
La Capella Reial de Catalunya, creada pel matrimoni Figueras-Savall, va interpretar amb professionalitat emocionada: Adoramus te Domine. Anònim, s. XV, el Pan de la aflicción. Anònim sefardita. Circumdederunt me gemitus mortis- Cristóbal Morales.
Finalment La lamentació instrumental a càrrec dels duduks: G. Minassyan i Sarikouyoumdjian i de Gaguik Mouradian, Keemençe i les paraules de comiat de Jordi Savall varen precedir la interpretació enregistrada de la cançó popular catalana:La mare de Déu a càrrec de Montserrat Figueras i Hesperión XX (conjunt creat pel matrimoni Savall-Figueras).
La transcendència del moment per al públic assistent feia evident la realitat més crua: l’adéu a la presència d’una veu única.
Text: Adela Gener
