Ma Mère l’Oye, Maurice Ravel
Tzigane, Maurice Ravel
Rapsòdia espanyola, Maurice Ravel
L’aprenent de bruixot, Paul Dukas
La Valse, Maurice Ravel
Intèrprets: Philippe Aïche
Orchestre de Paris
Direcció: Lorin Maazel
Ibercamera. L’Auditori de Barcelona, 6 de febrer de 2012
El director d’orquestra nord-americà d’origen francès, lligat aquests últims anys al Palau de les Arts Reina Sofia de València, ha fet una carrera de llarg abast; ha dirigit prestigioses orquestres americanes i europees, i, tot i els seus 81 anys, segueix sent un referent de la direcció orquestral. És, sens dubte, un tècnic d’indiscutible qualitat.
©Chris Lee
El conte infantil Ma Mère l’Oye, la suite per a dos pianos que Ravel va orquestrar anys més tard per convertir-lo en un ballet, va començar el concert amb una precisió magistral: L’Orchestre de Paris va aconseguir un resultat sonor esplèndid; va celebrar la gran festa de la sensualitat, enriquida amb fins detalls d’intensitat sonora i exquisides intervencions instrumentals.
Philippe Aïche, amb un violí Landolfi, va oferir una acurada versió orquestral del virtuós concert rapsòdic per a violí i piano amb contrastos sonors de gran energia rítmica.
Paul Dukas, compositor de tendències musicals conservadores, va gaudir d’un gran prestigi no sols com a compositor sinó com a crític i editor de la música de Beethoven. En el terreny més pròpiament de la composició, Dukas va ser un curós creador de melodies. El seu scherzo enjogassat, L’Apprenti sorcier, és una singular raresa on es fa palès el seu gran ofici d’orquestrador. Maazel va anar des de l’anàlisi minuciosa de la sonoritat del timbre fins a preparar la densitat sonora d’una orquestra, molt especialment els fagots, plena de registres instrumentals d’interès.
La suggerent isorítmia de La Valse ens va recordar la sintaxi del compositor francès, que amb la seva irresistible elegància va contribuir a embellir l’expressivitat instrumental.
Text: Carme Miró
