Concert per a violí i orquestra núm. 1, op 99, Dmitri Xostakóvitx
Simfonia núm. 3, op. 90, Johannes Brahms
Intèrprets: Leonidas Kavakos
Gewandhausorchester Leipzig
Direcció: Riccardo Chailly
Palau 100, 23 de maig
Al llarg de la història de la cultura occidental, Leipzig (situada a la província de Saxònia) ha ocupat un lloc singular en el desenvolupament de la consciència artística europea.
La ciutat que alberga un exemplar autèntic dels pianos que va construir Bartolomeo Cristofori, també fou la població que va allotjar i protegir la confluència de Bach, Kafka, Goethe, Beethoven i els editors (imprescindible que els citem) Breitkopf & Härtel i C.F. Peters.
Riccardo Chailly
El novembre del 1781 se celebrà la premier de la Gewandhaus Concert.
W.A. Mozart es va presentar amb la Gewandhaus Orchestra amb un repertori de la seva música. Anys més tard, la mateixa orquestra va estrenar obres de Beethoven, la Passió de Sant Mateu de Bach dirigida pel jove Mendelssohn , i, fins avui, aquesta prestigiosa formació orquestral ha mantingut un nivell d’interpretació trenat per una enginyosa sagacitat d’inapel·lable qualitat.
No ens falten adjectius (de fet, en tenim una llarga llista) per descriure aquesta explosió de joia, perfecció i bellesa que Riccardo Chailly va extraure de l’orquestra alemanya. Amb la seva magistral direcció d’intensitat extrema, el director italià estimulà la capacitat de meravellar-nos pel món.
Leonidas Kavakos expressà amb profunditat la vida interior sonora de Xostakóvitx en un concert per a violí replet de petites reflexions que el violinista grec va narrar amb un Stradivarius «Abergavenny» del 1724. La seva interpretació ens va deixar atònits davant els seus propòsits emocionals i intel·lectuals.
La Simfonia núm. 3 de Johannes Brahms i la festiva Obertura acadèmica (fora de programa) van esdevenir tota una metàfora d’allò que podríem anomenar el viatge interior de Brahms.
Text:Carme Miró
