Nachtlied, op.108, Robert Schumann
Requiem für Mignon, Robert Schumann
Simfonia núm.4, en re menor, op.120, Robert Schumann
Manfred, op.115, Robert Schumann
Intèrprets: Gert Voss, recitador
Mahler Chamber Orchestra
Monteverdi Choir
Direcció: Sir John Eliot Gardiner
Palau 100, 13 de febrer de 2012
El director d’orquestra anglès Sir John Eliot Gardiner pertany a un llinatge de músics que tenen en comú un intel·lecte distingit i privilegiat capaç d’expressar amb suprema bellesa l’ideari compositiu de Robert Schumann.
Gardiner va fondre en el subsòl musical de qualificats intèrprets, instrumentistes i cantants, els poemes de Johann Wolfgang Goethe i George Noel Byron.
A cada compàs de Manfred, poema dramàtic en tres actes de Lord Byron, el poeta anglès rebel, incòmode y d’expressió indòcil, es feia present l’esperit intrèpid de Robert Schumann.
L’imponent actor Gert Voss va recrear un superb Manfred, modulat i expressiu; un heroi melancòlic i agitat interiorment que va sublimar la passió abrupte de l’amor i la mort.
Menció a part mereix la versió que el Monteverdi Choir va oferir de la meravellosa cançó nocturna, Nachtlied, el postludi orquestral inspirat en un poema del dramaturg (força pessimista) Friedrich Hebbel, i el Requiem für Mignon sobre el text de Goethe. Monteverdi Choir comunica inabastables i corprenedores textures vocals de portentosa musicalitat. Els excel·lents solistes, cantants del cor, van posar de manifest l’exploració i la creació en l’equilibri harmònic de l’escriptura coral d’aquest gran mestre que fou Schumann.
Així mateix, la Mahler Chamber Orchestra va concertar amb profunditat i densitat en una interpretació encisadora.
La plantilla orquestral, equilibrada i cohesionada, es va convertir en l’artífex de fascinants sonoritats que no van passar desapercebudes en aquesta actuació estimulant.
L’erudició de Gardiner ens deixa, molt sovint, immersos en una consonància universal.
Text: Carme Miró
