Títol: Ànima. Òpera catalana
Autors:
Diversos autors
Intèrprets:
Joan Martín-Royo, 
Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu
Segell discogràfic: Columna Música

AnimaNo n’hi ha prou amb un teatre d’òpera, per Gran que sigui, per fer que una capital esdevingui ciutat operística de referència. En efecte, si Barcelona ha aconseguit la qualificació de seu internacional d’òpera es deu a la tradició musical que comprèn tan a un públic receptiu i devot com a una activitat creadora amb una ambició i identitat pròpies.
Ànima
és el títol d’un primer recull de música operística catalana, en el qual, a mode d’índex, s’hi inclouen mostres que van des del segle XVIII al XXI, des de La Merope de Domènec Tarradellas (1713-1751), al Gaudí de Joan Guinjoan (1931), estrenada el 2004. Entre ells, Ferran Sor (1778-1839) i Ramon Carnicer (1789-1855) s’endinsen al segle XIX, a on trobem, seguint l’inevitable estela wagneriana, a Nicolau Guanyabens i Giral (1826-1889) i a Felip Pedrell (1841-1922), aquest últim amb un peu ja al segle XX, dominat per Enric Morera (1865-1942), Jaume Pahissa (1880-1969), Joan Manén (1883-1971), Robert Gerhard (1896-1970) i Xavier Monsalvatge (1912-2002). Tots aquests mestres estan interpretats en aquest disc pel rotund baríton Joan Martín-Royo, sota la direcció entregada de Josep Vicent al front de l’Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu.
Seguint la mateixa moda europea que va empènyer Mozart a escriure òpera en italià, les primeres obres d’aquest recull, en ordre cronològic, són composades en aquest mateix idioma, i no és fins entrat el XIX, amb l’auge del romanticisme i el despertar de les identitats nacionals, que no s’escriu en català. Aquest fet històric és important per subratllar que l’evolució del repertori operístic a Catalunya ha estat marcat pel desenvolupament europeu del mateix art, i que ha estat l’idioma, la musicalitat i cadència pròpies del català, el que li ha donat la seva idiosincràsia. Això no vol dir, òbviament, que la música catalana no contingui trets autòctons i originaris, sinó que la seva ambició formal ha anat sempre més enllà dels Pirineus. I bona mostra d’això és aquest Ànima amb què Columna Música engega una sèrie de referència.      

Text: Pau Centellas

|
Espai web patrocinat per: Dinahosting