Título: Carl Maria von Weber, D.Shostakovich, J.S. Bach, A. Dvorák
Intérprete: Hilary Hahn
Berliner Philarmoniker
Director: Mariss Jansons
Sello discográfico: EuroArts

Hilary HahnÉs remarcable la impressió heterogènia del concert per a violí de Shostakovich. Compost l’any 1947, va ser estrenat per David Oistrakh amb un èxit extraordinari. La llarga Passacaglia i el Scherzo amb el motiu DSCH i les mètriques irregulars revelen una intensitat que va creixent amb interpolacions d’esclats xocants. La violinista americana Hilary Hahn resol amb eficàcia els virtuosos passatges de la cadència. La seva expressivitat dóna un aire fresc al contingut emocional dens del compositor rus.
El DVD es va enregistrar al Suntory Hall, Tokio, el 26 de novembre de l’any 2000. La Filharmònica de Berlín va interpretar un programa que va iniciar amb l’obertura de l’òpera Oberon de Carl Maria von Weber; una petita joia de la composició de l’opera romàntica.
De la proposta de Mariss Jansons emergeix una absoluta delicadesa, amb un magistral control del ritme, la dinàmica i l’arquitectura de la peça simfònica d’Antonín Dvorák. El compositor bohemi va compondre nou simfonies; la més coneguda ha estat la Novena, dita del ‘Nou Món’ obstant això, la Simfonia núm. 8, escrita per a gran orquestra, destaca per la bellesa de la melodia inicial en Sol menor. Utilitza elements folklòrics en el tercer moviment i és destacable la fanfàrria de la trompeta que anuncia el quart moviment, amb un joc espectacular de la instrumentació. L’orquestra respon a les subtils exigències del Janssons, titular de la el Concertgebouw d’Amsterdam i de la Ràdio de Baviera: el director, que s’ha especialitzat en el repertori centreeuropeu i rus, està creant escola. La seva forma de dirigir, singular i personal, tant en la vessant intel·lectual com gestual, impulsa l’orquestra a fluir en explosions sonores, en estremidores seqüències d’ombrívols sentiments i en enèrgiques dinàmiques instrumentals.
La segona sèrie de les Danses Eslaves d’Antonín Dvorák van ser escrites per a piano a quatre mans, l’agost del 1878. La numero 7, anomenada Kolo pel seu ritme originari del folklore balcànic. Un exuberant plantejament de genuïns accents de fantasia i subtilesa.

Texto: Marçal Borotau

|
Espai web patrocinat per: Dinahosting