Títol: Concerts per a Clarinet i Orquestra
Autor: Jesús Rodríguez Picó
Intèrprets: Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya; Josep Fuster, clarinet.
Direcció: Manel Valdivieso
Segell discogràfic: Columna Musica

 Rodriguez PicoConfessava Jesús Rodríguez Picó (Barcelona, 1953) que va deixar de ser clarinetista quan va conèixer Josep Fuster. Durant molts anys el compositor català, clarinetista de formació, va estrenar les seves pròpies obres per a clarinet, tocant en orquestres i grups de cambra. En conèixer Fuster, Rodríguez Picó entengué, però, que podia confiar a aquell músic tota la música que havia d’escriure per al seu instrument. La música de Rodríguez Picó és de difícil catalogació estètica, en ella conflueixen elements rítmics, formals i expressius provinents de tot tipus de tradicions, fins i tot del jazz i el blues o de la música popular, amb harmonies que participen de les propostes nòrdiques d’un Nielsen, per exemple. Les peces concertants que figuren en aquest monogràfic estan totes elles protagonitzades pel clarinetista valencià Josep Fuster, solista de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, el qual és acompanyat aquí per l’OBC sota la direcció de Manel Valdivieso. Els concerts 1 i 2 per a clarinet i orquestra de Rondríguez Picó van ser escrits en un període de dos anys, entre 1989 i 1990. El primer mostra certs trets característics de la seva obra, com són els salts intervàlics constants en la línia solista o la combinació d’un virtuosisme instrumental delicat amb un punt expressiu humorístic i fins i tot desenfadat. El segon concert, d’una durada semblant al primer, es divideix en dos moviments. El clarinet emergeix del cos orquestral configurant una veu de presència constant i afegint un fort contrast amb l’orquestració que s’havia suggerit al primer concert. El concertino per a clarinet i cordes de l’any 2006, també dedicat a Fuster, aprofundeix més el caràcter rítmic i les harmonies dels espirituals negres, les quals fan aquí acte de presència amb enginy i elegància. Fuster, pulcre, com sempre, justifica les paraules inicials a què feia esment el compositor en ser preguntat pel seu instrument.

Text: Vicent Minguet

|
Espai web patrocinat per: Dinahosting