Títol: Distant Still
Autors: Poul Ruders, Pelle Gudmundsen-Holmgreen, Soren-Niels Eichberg
Intèrprets: Christina Astrand, Jakob Keiding, Per Salo
The Danish Horn Trio
Segell discogràfic: DACAPO
El Trio amb trompa no ha gaudit tradicionalment d’una atenció suficient que explorés les possibilitats d’una combinació instrumental tan heterogènia i, per tant, oberta potencialment a un nou repertori. Caldria esperar més d’un segle, des de la carta inaugural de fundació que Brahms presentava per a la formació el 1865 amb el seu trio fins el 1982, data en què Ligeti acabà el seu, per a veure el floriment d’una nova exploració absolutament reeixida dins l’univers de sonoritats que ofereixen els tres instruments. En aquest disc editat pel segell DACAPO el Danish Horn Trio ens mostra tres obres escrites per a la formació per compositors danesos de tres generacions diferents. Pelle Gudmundsen-Holmgreen (1932) és el degà d’ells. La seva obra, Near Still Distant Still, escrita en períodes molt distants i acabada el 2005, dóna nom al disc. D’una durada de poc més de 15 minuts, la peça està estructurada en tres moviments. Al primer d’ells, tan extens com el segon i el tercer junts, l’autor presenta el piano i la trompa com una coloració del violí, amb grans contrastos melòdics i una estètica que no rebutja l’expressió més directa o l’humor, barrejats amb la solemnitat de molts passatges extremadament meditatius. Set anys anterior és el Trio de Poul Ruders (1949) escrit en quatre moviments: Alpha, Diadema, Dilemma i Omega, respectivament. Amb una durada propera a la mitja hora, la peça de Ruders és la més llarga de les tres enregistrades aquí i també la que mostra potser una voluntat exploratòria més palesa. Les referències al Trio de Brahms són en aquest cas d’ordre estructural, més que no pas als motius musicals. L’autor realitza un estudi aprofundit de les possibilitats tècniques de cada instrument i les fa servir amb un criteri encertat, obtenint un resultat excel•lent que mostra cadascun dels moviments com una obra acabada i autònoma. La peça més recent de les tres que conté el disc és la de Soren Nils Eichberg (1973). Escrit el 2007, el Trio en quatre moviments d’Eichberg comparteix certs trets figuratius amb el de Ligeti, com ara el desenvolupament d’una idée fixe en cada moviment, al llarg dels gairebé 20 minuts d’intensa activitat que hi proposa. Tres propostes, doncs, contrastades en què els membres d’aquest trio danès donen vida amb un equilibri dinàmic exemplar i una subtilesa captivadora.
Text: Vicent Minguet
