Títol: Döbeln
Autor: Sebastian Fagerlund
Intèrprets: West Coast Kokkola Opera
Direcció: Sakari Oramo
Segell discogràfic: BIS
Aconseguir una sonoritat plena i densa com la d’un grup orquestral amb un conjunt de només quinze instruments no és una tasca gaire senzilla. Primer, cal conèixer les particularitats tècniques i expressives de cadascun dels instruments. Segon, i no menys important: ser conscient tant dels punts forts com de les febleses de cadascun d’ells, no només per saber-los combinar de manera satisfactòria i amb un resultat reeixit, sinó per extreure del seu potencial dormit una nova llum que els projecti i ampliï alhora el seu vast horitzó. Amb el primer no és suficient i si s’arriba a aconseguir el segon, tot dependrà finalment de la concepció estètica del creador i, per tant, de l’ús que faci d’un organisme viu que en qualsevol moment pot doldre’s o veure’s afectat per l’esdeveniment o l’imprevist més insignificant. El jove compositor finlandès Sebastian Fagerlund (n.1972) no només sap utilitzar tot el potencial expressiu dels instruments que hi tria per a aquesta magnífica Döbeln, sinó que va un pas més enllà mostrant-nos com la música contemporània d’avui no necessita d’una profusió d’efectes sonors i tècniques -de les quals s’ha abusat molt en els darrers trenta anys- per tal de construir una trama sonora, una òpera, en la línia dels treballs d’un Magnus Lindberg, per citar una referència clara i explícita. És una llàstima que no comptem amb una producció en DVD d’aquesta juxtaposició onírica en què els somnis d’un general finlandès del segle XIX ens mostren tota una sèrie d’imatges tenebroses. La relació històrica de Finlàndia amb els seus veïns hi juga un paper central d’evident lectura política a la trama d’aquesta formidable obra, una lectura que si bé no es dóna explícitament sí que es manifesta d’una manera subreptícia -el llibret alterna entre el finlandès i el suec-. Els membres de l’orquestra de l’òpera Kokkola, dirigits per Oramo, es transformen en un mecanisme compacte i precís, capaços dels reptes més alts. Si a tot això afegim una pressa de so neta, com acostuma a ser-ho a les produccions del segell BIS, amb l’extra afegit del format SACD, el resultat difícilment pot ser millor.
Text: Vicent Minguet
