Títol: Piano Sonatas D.840, 850 & 894; Impromptus D.899; Klavierstücke D.946
Autor: Franz Schubert
Intèrpret: Paul Lewis
Segell discogràfic: Harmonia Mundi
El jove pianista britànic Paul Lewis, molt carismàtic per la seva musicalitat entusiasta, ha traçat un perfil de Franz Schubert – un esperit romàntic- d’una magnitud espiritual i sonora admirable.
No tenim cap dubte que Lewis és un músic imponent. Amb poc temps ha anat guanyant una reputació que el posa en el camí de consolidar-se com un artista consumat.
Si bé que Schubert va posar èmfasi en la sonata (forma instrumental) i el lied (forma vocal), l’arquitectura musical dels Impromptus o, per exemple, de la gran obra « Fantasia Wanderer » no s’aparta del concepte d’estructura formal dins el procés creador de Schubert. El seu rigor compositiu sintetitza una prodigiosa concentració de l’itinerari melòdic i harmònic, un fet de gran transcendència musical que el compositor romàntic va desenvolupar al llarg de la seva breu vida.
Paul Lewis relata amb caràcter reflexiu els diferents sojorns emocionals amb una articulació nítida, i exposa amb tendresa les simètriques estructures estròfiques d’expansió tonal.
Una fascinant interpretació on el pianista recrea sensacions de nostàlgia, moments d’intensa calma, ambients de gran agitació que maneja amb fils invisibles un munt de sensacions onejants per sobre d’una mar complexa d’una molt ben tramada xarxa d’incomparables temes de bellesa extenuant.
Aquest àlbum, amb dos discos, és una immersió al món refinat del compositor; la producció pianística de Franz Schubert va deixar un llegat que va reprendre Robert Schumann. El compositor i redactor alemany – fundador de la revista Neue Zeitschrift für Musik – va escriure nombrosos articles, en els quals es destacava el caràcter innovador de Franz Schubert.
Text: Carme Miró
