Títol: Jubilee Varia
Autor: ICP Orchestra, Mischa Mengelberg.
Intèrprets: Misha Mengelberg, piano; Michael Moore, clarinet i saxòfon alt; Ab Baars, clarinet i saxòfon tenor; Thomas Heberer, trompeta; Wolter Wierbos, trombó; Ernst Reijseger, violoncel; Tristan Honsinger, violoncel; Ernst Glerum, contrabaix; Han Bennink, bateria.
ICP Orchestra
Segell discogràfic: Hat Hut
Col·lecció: hatOLOGY 667
La música escrita permet fixar una determinada norma, establir les relacions, les duracions i les dinàmiques, seleccionar els materials i treballar la seva morfologia, en definitiva, dóna la possibilitat de pensar en termes d’evolució, de direcció. A la música improvisada, per contra, cobra vida, en un altre ordre de coses, la importància del detall. El seu pes específic subordina el desenvolupament global de la creació sonora al d’una experiència complexa amb possibilitats que ultrapassen el control cartesià dels materials, lliurant-nos a la sort d’un èxtasi asistemàtic. Les reaccions de l’oient poden ser en aquest cas fins i tot contraposades. L’escolta atenta i activa d’aquesta Jubilée Varia que protagonitza la Instant Composers Pool Orchestra de Mischa Mengelberg apunta en un primer apropament a una pèrdua de referències produïda per l’excessiva estratificació d’un discurs aparentment caòtic. No obstant això, quan s’escolten repetidament aquestes composicions de l’instant, hi creix una sensació d’osmosi, una progressiva orientació cega entre les rugositats, les friccions i les densitats espeses d’unes improvisacions en què els materials temàtics es desdibuixen deixant pas als contrastos extrems, a les veus més personals i allunyades dels cànons. Com si a mesura que un es familiaritzés amb les polirítmies i les combinacions instrumentals d’aquestes peces fos possible aspirar a una comprensió de tot un flux i reflux d’accions musicals superposades, a la identificació amb una matèria extremadament dinàmica en què, en lloc d’organitzar-se, el material es multiplica i estratifica. El resultat és un immens fresc sonor articulat amb no poques idees musicals que esclaten paradoxalment en el silenci. Un exemple més de la línia de qualitat a què ens ha acostumat el segell suís Hat Hut.
Text: Vicent Minguet
