Títol: Lux Feminae
Intèrprets: Montserrat Figueras, Tina Aagaard, Arianna Savall, Begoña Olavide i Laurence Bonnal.
Pierre Hamon, Andrew Lawrence-King, RolfLislevand, Driss El Maloumi, Fahmi Alqhai, Friederike Heumann, Pedro Estevan, Marc Clos, Carlo Rizzo i Jordi Savall
Segell discogràfic: Alia Vox
A la sessió Acadèmica de conferiment del grau de Doctor Honoris Causa per la Universitat de Barcelona al mestre Jordi Savall (2006), el music català va iniciar el seu parlament fent una interpel·lació: on són els nous «Orfeus»?
El cantor traci, el fill de les muses, amansia la ferotgia dels animals salvatges amb el so de la seva lira. Orfeu, el fundador de la música, inspirà, també, el poemari de Rilke on expressa amb imatges diamantines que «cantar és ser». Doncs bé, amb deliberada reserva, pensem que la veu coratjosa de la Lux Feminae, aquesta que extrau de la memòria la vessant més espiritual de l’ésser humà, podria ser en el vastíssim horitzó de la pregunta que expressava el mestre Savall.
Montserrat Figueras, intèrpret i compositora de màgiques improvisacions, amb criteris musicals rigorosos, invoca a la feminitat que accedeix al món espiritual.
Les líriques Lux feminae de Figueras, símbols d’intimitat i bellesa, canten el so a les paraules i expressen la poesia del cant. La noblesa del seu saber musical exposa amb soltesa la qualitat del profund en la Femina Antiqua, Femina Nova, Femina Ludica, Femina Mistica, Femina Amans, Femina Mater i Femina Gemens.
Aquest disc aplega villancets, planys, cançons entre el 900 i el 1600 amb texts de Sta. Teresa de Jesús, Um Al Kiram i Manuel Forcano. Montserrat Figueras divulgà amb gran competència una música bigarrada de procedència i de sentiments. Ella ens ha descobert, per al nostre gaudi intel•lectual i estètic, les innombrables ressonàncies del «lloc» de la seva terra: el cant.
Text: Carme Miró
