Títol: Concerts per a piano i orquestra
Autor: Manuel Blancafort, Ricard Lamote de Grignon
Intèrprets: Daniel Blanch, Orquestra Filharmònica de Podlasie
Direcció: Marcin Macz-Niesolowski
Segell discogràfic: Columna Música

Blancafort.Lamote de GrignonA les darreries del segle XIX Catalunya va veure néixer tota una generació de músics i compositors que enriquirien la seva vida cultural i transformarien la ciutat de Barcelona en un centre dinàmic d’activitats musicals. Frederic Mompou, Eduard Toldrà, Gaspar Cassadó, Joan Massià, Manuel Blancafort o Ricard Lamote de Grignon van ser alguns dels nascuts a les acaballes d’un segle que convertí la capital catalana en el centre d’admiració del món;  l’any 1888 se celebrà l’Exposició Universal a Barcelona.
La capital catalana tenia llavors poc més de mig milió d’habitants i els compositors d’aquesta generació no podien gaudir d’un moment més oportú per a la creació i el desenvolupament del seu art. El cas de Manuel Blancafort i de Ricard Lamote de Grignon és força singular. Ambdós van treballar en la seva joventut en fàbriques de rotlles per a pianola, un instrument que amb l’arribada de la ràdio va caure en la desafecció. Tant un com l’altre van haver de patir les misèries d’una guerra civil que va començar tot just quan contaven poc més de trenta-cinc anys. Lamote de Grignon, procedent d’una família d’arrels musicals, va poder realitzar, no obstant això, una lluïda carrera en el terreny de la direcció, a València i, sobretot, a Barcelona.
Els concerts per a piano que Daniel Blanch ha enregistrat amb l’Orquestra Filharmònica de Podlasie per a Columna Música van ser tots dos escrits a mitjans del segle XX. El concert Ibèric, de 1946, ens mostra un compositor madur. Blancafort ja havia conreat el gènere i va integrar tota una sèrie d’elements folklòrics a la seva obra sense que aquests afectessin l’originalitat temàtica ni el lirisme evocador de la seva orquestració. Cal destacar el component virtuosístic que permet el lluïment del solista. En el cas del Tríptico de la piel de toro de Lamote de Grignon ens trobem davant d’una obra de 1956 fortament influïda per la tradició espanyola que havia representat Manuel de Falla, amb una llenguatge compacte i un final esplendorós. La lectura que Blanch ofereix d’ambdues obres és transparent i vibrant en tot moment, amb una tècnica polida i una ampla gamma de colors i tonalitats que ens fan arribar aquesta música en el seu estat més pur.

Text: Vicent Minguet

|
Espai web patrocinat per: Dinahosting