Títol: Música de cambra
Autor:
Joan Guinjoan
Intèrprets:
Trio Kandinsky
Segell discogràfic:
Columna Música

Guinjoan_TrioKandinskyHi han pocs grups de cambra estables en el panorama nacional amb el nivell i el compromís de divulgació de la música dels creadors del nostre temps com el Trio Kandinsky. Aquest trio format per violí, violoncel i piano, l’integren tres excel·lents músics que realitzen alhora una labor docent al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona. Un dels seus últims treballs per al segell Columna Música inclou algunes de les peces que Joan Guinjoan va escriure per als seus instruments entre els anys setanta i finals dels noranta del segle passat. Gairebé quaranta anys de trajectòria compositiva resumits en sis peces contrastades per la seva instrumentació i caràcter. Totes elles palesen l’inconfusible empremta de la música de Guinjoan.
El compositor de Riudoms abandonava a finals dels anys setanta una etapa influïda pel pensament serial. Aquest període es troba aquí representat pel seu Jondo per a piano sol (1979), obra d’evocacions evidents on la varietat de l’accentuació rítmica i l’incessant contrast de dinàmiques i atacs en els diversos registres del piano ens permet apreciar el constructivisme de Guinjoan. Es tracta d’una línia compositiva manifesta en obres anteriors com el Retaule, per a violí i piano, o el Duo per a piano i violoncel, on els recursos tècnics de cada instrument estan sempre al servei de l’equilibri formal. Posteriorment, als anys vuitanta, Guinjoan adoptaria una postura més lliure envers l’elaboració del pensament musical. El rebuig de la tradició que demanava el serialisme es veuria compensat aleshores per una revisió sense complexos de l’herència musical. D’aquesta manera el motiu melòdic de l’himne llatí Dies Irae es converteix en l’eix vertebrador d’una obra com el Passim Trio (1988). Per altra banda Aniversari (1993) proposa una exploració dels harmònics del violí i del violoncel, mentre que Elegia (Monodia) per a violoncel sol (1996), manifesta un lirisme luctuós dins d’un discurs ple d’inflexions vocals planyívoles.
Els músics del Trio Kandinsky han sabut, des de la referència obligada a la tradició, convertir-se també en un instrument perfectament afinat a l’hora de traduir veus tan originals i intenses com la de Joan Guinjoan.


Text: Vicent Minguet

|
Espai web patrocinat per: Dinahosting