Títol: Obra Simfònica Vol.2
Autor: Joan Guinjoan
Intèrprets: Miguel Ituarte, piano.
Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya
Direcció: Ernest Martínez Izquierdo, Josep Pons, Edmond Colomer.
Segell discogràfic: Columna Música

Joan GuinjoanEl 28 de novembre del passat any 2011 el compositor català Joan Guinjoan, natural de la localitat tarragonina de Riudoms, complia 80 anys. L’Orquestra Nacional d’Espanya no deixava passar l’efemèride i li dedicava la seva tradicional carta blanca: entre el 29 de febrer i el 13 de març d’aquest any, hom ha pogut escoltar a l’Auditorio Nacional de Música un conjunt d’obres de Guinjoan que han donat bona fe de la qualitat i l’artesanat musical d’una de les veus referents del país. El segell Columna Música no va faltar a la festa i ens serví el segon volum monogràfic dedicat a l’obra simfònica de Guinjoan, en què s’ofereixen excel·lents lectures de l’OBC sota les batutes de Pons, Colomer i Martínez-Izquierdo. Al disc hi trobem Ab origine, del 1974, obra estrenada per Ros Marbà el mateix any amb l’OBC. Potser estem davant una de les peces orquestrals que més impuls donà a Guinjoan cap a la pròpia maduresa creativa. La transformació i filtració del soroll i del so, juntament amb un treball rítmic ben dens, ateny nivells de tensió i de resolució teixits de manera força intel·ligent. El contrast amb una obra escrita nou anys més tard, com és el cas de Trama, es fa palès. Trama valgué a Guinjoan el Premio de Composición Musical Reina Sofía que promou la Fundació Ferrer Salat. El color orquestral sembla molt més lluminós en aquesta última, i el tractament formal està íntimament relacionat amb l’elaboració de masses sonores i conglomerats rítmics en constant variació i repetició, tot dins d’una gran elaboració del detall, en què no escapa fins i tot el testimoni de la citació de materials musicals senzills i populars, tècnica ja practicada per compositors com el mateix Claude Debussy dins d’un ordre de coses relativament semblant. Clou el disc la magnífica versió del Concert per a Piano i Orquestra, del mateix any, a càrrec del pianista basc Miguel Ituarte. La humanització musical a què al·ludeix el propi compositor, referint-se a la peça, a les notes que acompanyen el disc, se’ns fa evident en una forma modelada pel concert de Ravel i alimentada per tot un seguit de referències històriques que Ituarte resol amb una personalitat i caràcter dignes dels més alts elogis.

Text: Vicent Minguet

|
Espai web patrocinat per: Dinahosting