Títol: Parallaxe A, Repulsion, Restitutio in Pristinum, Maxwell’s Demon
Autors: Alex Buess, Tim Hodgkinson, Dror Feiler
Intèrprets: Ensemble Phoenix Basel
Direcció: Jürg Henneberger
Segell discogràfic: United Phoenix Records
L’Ensemble Phoenix de Basilea, dirigit per l’especialista en música contemporània Jürg Henneberger, està format per 25 músics; un grup d’intèrprets innovadors que ofereixen abundants facetes sobre les relacions sonores dels instruments acústics i l’electrònica. Tot un camp per descobrir en els segments, no prou coneguts,de la producció i creació de la música que es compon actualment.
El conjunt de Basilea es va fundar l’any 1998 per tres músics de renom internacional, valorats pel rigor tècnic i improvisador de les seves apostes atrevides: Jürg Henneberger, Christoph Bösch i Daniel Buess. La versió original de Parallaxe A, del compositor Alex Buess que va ser estrenada al festival«Musikmonat Europäischer 2001» a Basilea, llavors amb vint-i-quatre músics, és diferent a la versió que s’ofereix en aquest enregistrament. La immensa massa sonora de gran densitat va suscitar la idea de produir-la de forma«biomecànica», una concatenació d’esdeveniments sonors enregistrada en un estudi de gravació.
En l’obra Repulsion (1997), encomanadissa pel seu ritme potencial, es crea una explosió d’idees per expressar la repulsió dels elements sonors. L’autor ha realitzat nombrosos viatges a Sibèria interessat en els rituals i les relacions entre la música i el xamanisme.
Dror Feiler, nascut a Tel Aviv, va estudiar musicologia a la Universitat d’Estocolm. Especialista en la improvisació, compon Restitutio in Pristinum, (la restauració a la condició original), una obra per a violí amplificat, guitarra elèctrica, saxo soprano, trombó i bateria, on l’artista s’expressa a través del soroll en el sentit més ampli de la paraula. Feiler afirma que el soroll és un dels elements centrals de la seva música per les seves propietats afectives.
La darrera obra del disc, Maxwell’s Demon d’Alex Buess, gravat en directe a la Gare du Nord, es basa en el perpetuum mobile del físic James C. Maxwell, conegut per les anomenades equacions de Maxwell (defineixen el comportament del camp electromagnètic). Una obra de sonoritats brusques inserides en una obra densa i plena d’idees.
Text: Carme Miró
