Títol: Recordant Joaquim Homs
Autor: Joaquim Homs
Intèrprets: Henri Desclin, violí; Conjunt català de música contemporània; Quatuor Parrenin; Siegfried Behrend, guitarra; Siegfried Fink, percussió.
Quintet Koan
Segell discogràfic: Ars Harmònica
Ara tot just fa sis anys que la Biblioteca de Catalunya dedicava una exposició monogràfica amb el motiu del centenari del naixement del compositor Joaquim Homs (1906-2003). No havien passat llavors encara tres anys de la desaparició d’una de les veus més destacades de l’escena musical catalana. Homs va fundar el 1967 el desaparegut Conjunt Català de Música Contemporània i, set anys després, l’Associació Catalana de Compositors. La tasca de difusió estigué sempre acompanyada d’una creació musical significativa, com ho demostra un catàleg compositiu gens magre, tot i la notòria absència de les seves obres en la programació actual de les principals sales del país. L’any 2000, Homs féu donació a la Biblioteca, als noranta-quatre anys, d’una discoteca personal de gairebé 400 vinils, un llegat discogràfic que permet fer-se una idea de la varietat del seu entorn musical privat. Recordant Joaquim Homs fou publicat per la Biblioteca de Catalunya el mateix 2006 i, si hi exceptuem la versió en viu de 1975 que es recull de la Sonata per a violí (1941) dedicada a Xavier Turull i interpretada aquí per Henri Desclin, la resta de les obres que s’inclouen al disc corresponen a peces de música de cambra que Homs va escriure entre el 1968 i 1971. Es tracta d’un dels períodes més complicats en la vida d’Homs; el 1967 havia perdut la seva muller, i el 1970 moria qui havia estat el seu mestre i referència musical, el compositor Robert Gerhard. La necessitat expressiva obre aleshores una escletxa en la seva producció, deixant enrere pràctiques de compromís estètic molt divers. Hi destaquen el setè quartet de corda —en va escriure un total de vuit— i l’octet de vent, ambdues obres del 1968, així com el segon quintet de vent, del 1971, dedicat a la memòria de Robert Gerhard. Els enregistraments corresponen a diverses digitalitzacions dels documents del fons sonor de la Biblioteca de Catalunya i permeten fer-se una idea d’una de les veus més compromeses d’un període recent de la història musical del país.
Text: Vicent Minguet
