The Rite of SpringTítol: The Rite of Spring
Autor: Igor Stravinsky, Francis Poulenc
Intèrprets: BBC National Orchestra of Wales
BBC National Chorus of Wales
Director: Thierry Fischer
Segell discogràfic: Signum classics

 El director d’orquestra suís Thierry Fischer va començar la seva carrera musical professional com a flauta solista de l’Orquestra de l’Òpera de Zuric. La seva arribada al món de la direcció fou ocasional, resultat de la substitució d’un col·lega seu. Tanmateix, s’esdevingué engrescadora i fins i tot definitiva. Des d’aleshores ha estat al capdavant de l’orquestra d’Ulster, de la japonesa de Nagoya, i de la Nacional de la BBC de Gal·les. El seu treball en aquesta darrera ha estat decisiu al llarg dels darrers cinc anys. Fischer ha contribuït a la revitalització de la música contemporània continental a les illes britàniques i, al mateix temps que l’orquestra ha introduït trompetes naturals o timbals barrocs per al corresponent repertori d’època, ha aconseguit crear una sonoritat nítida i una transparència que no s’escoltava des dels enregistraments de l’obra d’Edison Denisov que l’orquestra féu als anys noranta. Entre les darreres produccions discogràfiques de Fischer amb la BBC de Gal·les hi trobem les dedicades als ballets russos que Stravinsky escrigué per a Diaghilev. Signum Classics ens presenta la darrera d’aquestes produccions, protagonitzada per la Consagració de la Primavera d’Igor Stravinsky. La tensió i la complexa pulsació rítmica d’algunes seccions de l’obra, juntament amb una orquestració original que representa i dramatitza un dels rituals de la Rússia pagana, foren el garant d’una polèmica que amb el temps ha esdevingut punt de referència i fins i tot d’admiració. L’excitació física  provocada per una xarxa imprevisible d’indicacions metronòmiques, multiplicacions de ritmes irregulars i entrebancs mètrics, dóna al conjunt d’aquest monument una alçada semblant al de les obres que han marcat la història de l’art obrint pas a un nou paradigma expressiu. Sota les ordres de Fischer la Consagració adquireix textures espesses i unes línies impressionistes que hom pot percebre des del rubato del solo inicial. Hi completa la producció un dels ballets que Francisc Poulenc escrigué per a Diaghilev, Les Biches (1924), amb citacions de Mozart i d’un Jazz molt viu a la França d’entreguerres.

Text: Vicent Minguet

|
Espai web patrocinat per: Dinahosting