Títol: Tres concerts contemporanis catalans
Autor:
Lleonard Balada, Jesús Rodríguez Picó, Joan Guinjoan
Intèrprets:
Barcelona Modern Project.
Director: Marc Moncusí
Solistes:
Cecilio Tieles, piano. Carles Pertegaz, clarinet. Jurgen van Win, violoncel
Segell discogràfic:
Columna Música

Tres concerts contemporanis catalansResultaria certament difícil parlar de música contemporània catalana sense fer referència a algun dels compositors que el segell Columna Música aplega en aquest disc. En qualsevol cas, i deixant de banda tot tipus d’intent de classificació estètica -un exercici tan estimulant com estèril en tantes ocasions-, ens trobem en condicions d’afirmar que aquests concerts instrumentals pertanyen a tres creadors encara en actiu, les propostes dels quals ofereixen cadascuna una perspectiva personal alhora que marcadament contrastada. La valoració de les múltiples veus d’un panorama tan divers com és el de la creació musical recent, on hi tenen cabuda tot tipus d’apropaments i d’idees, complementàries, enriquidores i plenament vigents en molts casos, és sempre una tasca delicada. Guinjoan, Balada o Rodríguez Picó no necessiten certament carta de presentació. La seva trajectòria està àmpliament avalada per una producció on hi desfilen tot tipus d’imatges i gèneres musicals. Els dos primers pertanyen a la generació nascuda abans de la Guerra, i el darrer a la dels nascuts als anys cinquanta, en què es conten altres com Casablancas, Llanas, Nuix o Amargós. L’enregistrament ens ofereix tres obres per a solista i conjunt instrumental, fins al punt que podem parlar més aviat de concerts de cambra. El violoncel·lista holandès Jurgen van Win ens introdueix en el món de Lleonard Balada (1933) amb el seu Concert per a violoncel i 9 instruments. Hi segueix el concert per a clarinet “Barcelona revisited” de Jesús Rodríguez-Picó (1953), escrit el 2005 per al valencià Joan Enric Lluna. El clarinetista Carles Pertegaz, antic deixeble de Lluna, ha sabut trobar el difícil punt d’equilibri que demana aquesta música, un compromís fràgil entre el dinamisme rítmic tan proper a Stravinsky i l’ombra de les harmonies fugisseres del Jazz. Per altra banda l’oient trobarà també el Concert per a piano i orquestra de cambra de Joan Guinjoan (1931). L’obra fou escrita quan aquest tenia poc més de trenta anys i no s’estrenà fins gairebé vint anys després. La peça troba en el piano de Cecilio Tieles una traducció de personalitat marcada i estil depurat. Les tres obres s’ofereixen en el seu primer enregistrament públic, amb el Barcelona Modern Project de Marc Moncusí.

Text: Vicent Minguet

|
Espai web patrocinat per: Dinahosting