Títol: Tristan und Isolde, an Orchestral Passion
Autor:
Richard Wagner
Intèrprets:
Royal Scottish National Orchestra
Director:
Neeme Järvi
Segell discogràfic:
Chandos

WagnerWilliam Shakespeare va tenir, també, una gran influència en Richard Wagner. Una de les seves òperes primerenques Das Liebesverbot (Amor prohibit) es basa en l’obra “Measure for Measure” de l’escriptor anglès. És una òpera en dos actes de l’any 1834 força desconeguda. Sorprenen les castanyoles, triangle i pandereta que donen un accent festiu (alguns diuen mediterrani…); desconcertant, si més no, en la música de Wagner. Val a dir que ha estat molt poc representada.
L’obertura de Die Feen, escrita un el 1833 i presentada a Leipzig, va ser, també, poc representada i podem dir que es tracta de la seva primera òpera completa. El manuscrit d’aquesta obra la lliurà personalment al rei Lluís II de Baviera. El gran protector dels artistes  mantenia una relació d’admiració per Wagner. No va ser estrenada fins l’any 1888, cinc anys més tard de la mort de Wagner, a Munic.
Aquestes dues primeres obres d’aquest àlbum fan referència a l’estil de Carl Maria von Weber. Una influència destacable que li va valdre a Wagner emprendre el gran camí operístic.
La tercera obra dirigida per Neeme Järvi, nascut a Tallinn, explica una passió orquestral. Es tracta d’un arranjament que Henk de Vlieger va fer l’any 1994 sobre Tristan und Isolde. Järvi, gran coneixedor de les complexes relacions wagnerianes, manté un flux orquestral dominat per l’emoció intensa dels dos amants.
La Royal Scottish National Orchestra excel·leix en la seva interpretació;  rememora els efluvis amorosos amb un magnífic so, amb una energia sonora desbordant que posen en relleu les remors subtils del temes més importants de l’opera de Wagner.
Es va enregistrar el febrer del 2010 al Royal Concert Hall de Glasgow


Text: Carme Miró

|
Espai web patrocinat per: Dinahosting