Títol: Onze Cançons per a veu i piano
Autor: Joan Balcells
I.S.M.N.: 979-0-9013148-1-8
Editorial: Biblioteca de Catalunya
L’any 2007 es commemorà el 125è aniversari del naixement de Joan Balcells. Nascut a Barcelona el 1882 i format a l’Escola Municipal de Música, on ocupà el 1912 la plaça de professor de solfeig, Balcells fou un dels fundadors de l’Orfeó Gracienc com a entitat independent. N’assumí la direcció del mateix l’any 1904 i es va mantenir fins al 1939, data en què hi va renunciar per problemes de salut. El nivell artístic que l’agrupació coral va atènyer sota la direcció de Balcells fou extraordinari, arribant a participar el 1933 en l’estrena nacional de la Simfonia dels Salms de Stravinsky. Balcells compaginava la seva tasca com a director amb la de docent i compositor. En la seva producció hi destaquen sobretot les obres corals, les comèdies escèniques -La baldufa d’or i Els tres amors del marxant, dues obres per al teatre líric amb finalitats pedagògiques- i un bon nombre de sardanes per a cobla. El 1990 Maria Teresa Balcells va donar l’obra del seu pare al Centre de Documentació Musical de Catalunya. L’obra va passar a enriquir el 2005 els fons de la Secció de Música de la Biblioteca de Catalunya, on es troba dipositada a hores d’ara. La present edició de les Onze Cançons per a veu i piano de Balcells, publicada el 2009 pel servei d’edicions de la Biblioteca de Catalunya, respon per una banda a un acurat estudi realitzat per la compositora i musicòloga catalana Anna Cazurra, autora també de les notes que acompanyen la partitura, i per altra a una voluntat i compromís amb la difusió de l’obra de compositors del país, com és el cas de Balcells. De marcat caràcter popular, les cançons de Balcells s’inscriuen en la producció de tall nacionalista marcada pels corrents musicals folkloristes de finals del segle XIX. Són un bon exemple d’una música de melodies àmplies i expressivitat continguda, amb una senzillesa formal exemplar. Escrites entre el 1901 i el 1923 amb textos de Jacint Verdaguer, Carles Ferrer, Josep Mª de Segarra o Antoni Bori, entre d’altres, l’estil planer d’aquestes melodies es troba imbuït d’un esperit modernista. La frescor i la calidesa dels colors harmònics de El cor de Jesús, de 1901, o Mon cor és un llibre, de 1902, emfatitzen la placidesa de les inspirades línies melòdiques de Balcells.
Text: Vicent Minguet
