Títol: Tonos de Francesc Valls. Volums 1 i 2
Autor: Josep Pavia i Simó
I.S.B.N.: 84-00-07848-9
Editorial: CSIC – Institució Milà i Fontanals
Les dades biogràfiques de què disposem avui sobre la figura del compositor i teòric musical català Francesc Valls (1671-1747), no són del tot aclaridores pel que fa a la seva formació. Sabem que fou mestre de capella de Santa Maria del Mar i que posteriorment exercí a la catedral de Barcelona. L’obra que ens ha arribat és, en canvi, abundant fins a cert punt, i constitueix una bona mostra de la gran coneixença que Valls tenia dels corrents musicals europeus de principis del segle XVIII. Al seu tractat, Mapa armónico práctico, Valls hi subratlla, entre altres qüestions, la importància de la relació entre l’expressió musical i el contingut del text, oferint una àmplia sèrie de recursos musicals per tal d’adequar la música al contingut semàntic de la paraula. Un exemple més de codificació precisa de recursos semàntics i musicals, molt en la línia de les preocupacions de tants compositors europeus del moment. Els dos volums que Josep Pavia i Simó (1932-) va dedicar a l’edició paleogràfica dels Tonos de Francesc Valls, publicats el 1999 i el 2001, respectivament, ens permeten l’accés a un material preciós. Pavia, canonge emèrit de la Catedral de Barcelona, de la qual va ser a més a més Prefecte de Música, reconstrueix les partitures de Valls en aquests dos volums, mantenint-hi la màxima fidelitat a les fonts conservades a la Biblioteca de Catalunya. Observant-hi les normes i la pràctica del propi compositor, tal com aquestes són referides al seu tractat, Pavia ofereix la seva edició de les partitures generals de la música vocal de Valls. És aquest un estudi exemplar i únic pel que fa a les particularitats tècniques que la música de Valls presenta. El primer volum conté una introducció on s’analitzen amb detall els principis estrictes i les particularitats de la revisió tècnica portada a terme per Pavia, un estudi que ocupa les primeres cinquanta pàgines del llibre, al qual hi segueix la reproducció de trenta Tonos. El segon volum n’afegeix disset més als trenta primers, comptant també amb una introducció que hi dedica les primeres cent pàgines del llibre a un repàs de la història de la Capella de Música de la Catedral de Barcelona des de la jubilació de Valls fins la seva mort -un tema analitzat profundament per Pavia a la seva tesi doctoral-, on es ressenyen les principals figures actives al terreny musical, així com els instruments, instrumentistes i funcions que s’exercien aleshores. Hi excel·leix en aquest treball un encomiable esperit filològic així com una reflexió musicològica assaonada, fruit d’un constant interès i una observació rigorosa de les principals metodologies de catalogació i estudi crític de fonts documentals musicals.
Text: Vicent Minguet
